![]() |
| Vicent Partal, director de VilaWeb |
El terratrèmol d’Internet ha
revolucionat la premsa escrita. Cada dia apareixen noves webs informatives, i
sorgeix el problema, com destacar per damunt de la resta? I no menys important,
com obtindre rendibilitat d’açò? No és cosa fàcil però mitjans com VilaWeb,
amb Vicent Partal al cap, ho estan aconseguint.
Al programa radiofònic La Terreta de la Universitat Miguel Hernández (UMH), vam tindre
el plaer de parlar amb Vicent Partal de VilaWeb, així com de la innovadora forma de finançament
que aquesta web està duent a terme, anomenada +VilaWeb. Ací, els usuaris aporten un pagament
voluntari al mitjà per contribuir a la producció d’un periodisme de qualitat.
Partal és un periodista valencià,
encara que a dia d’ara viu i treballa a Barcelona. En la seua trajectòria
trobem per exemple el seu treball al Diari de Barcelona, TVE, Catalunya
Ràdio o El Temps.
Actualment Vicent Partal exerceix de director de VilaWeb i
planteja noves opcions per obtindre rendibilitat dels mitjans de comunicació en
Internet, excloent el suport de paper per a la periodicitat diària.
Com considera la situació dels mitjans de comunicació d’ara, quant a la
rendibilitat econòmica i les elevades pèrdues que als últims temps estan
donant-se?
Els
mitjans han perdut les dues fonts d’ingressos tradicionals. Per una banda, la
publicitat està patint un procés
molt fort de dispersió, ja que molta més gent busca convertir-se en portadora
de publicitat. Però sobre tot, cal tindre en compte l’efecte que està produint
Google i Facebook, que s’estan quedant un pastís publicitari enorme d’anuncis
locals que abans eren la font bàsica per als mitjans xicotets. Estan perdent
això, però també estan perdent, en el cas dels diaris de paper, vendes. Açò és
molt fàcil de comprovar, ja que a qualsevol li han tancat un quiosc davant de
casa. Així, perdent les dues fonts d’ingressos, és molt
difícil que puguen subsistir.
Efectivament,
la situació s’albira prou complicada, però vostè és el director de VilaWeb i
pareix que ací veiem un raget de llum. Recentment heu llançat un nou model de
finançament que és +VilaWeb, en què consisteix?
Parteix
de la idea que el lector ha de pagar. Com ha de pagar? Eixe és el debat.
Nosaltres pensem que el “si no pagues, no lliges” no és bo, perquè l’únic
que fa és aïllar-te, i per tant, el que proposem és un pagament voluntari, que
els lectors que se senten compromesos amb el projecte periodístic del diari,
que li agrade la manera que té de funcionar, que paguen una quantitat per donar
suport al diari. Ara mateix ja són prop de 2.500 lectors, que és molt poc
comparat amb el nombre total de lectors que és de 800.000, però que està bé si
tenim en compte que és un pagament voluntari. Tenim un exemple recent molt
interessant a Holanda, on uns periodistes han llençat un periòdic digital
semblant a VilaWeb. Van dir que el farien si aconseguien 15.000
persones que pagaren 60 € de subscripció a l’any, i ja els han aconseguit, de
manera que faran un diari sense publicitat i completament en les mans dels
lectors. Així que és un bon camí.
Doncs
sí, a més és una via que no compromet el diari amb la publicitat i amb els
interessos de les marques que paguen per aparéixer en les webs.
jo
pense que la publicitat condiciona si et deixes condicionar. És a
dir, cadascun ha de fer la seua faena i és normal que la gent que fa la publicitat,
les empreses publicitàries, fins a cert punt, intenten influir i aconseguir que
les tractes millor; açò no em sorprèn. El que em sorprèn és la facilitat amb la
qual alguna gent els deixa fer. Jo crec que ells han de pressionar i nosaltres
ens hem de mantindre ferms a no acceptar pressions. Però si cadascú fa la seua
faena, tampoc crec que siga un gran problema.
Tornant
al tema de +VilaWeb, es podria afirmar que està funcionant? I que,
tal com està, té perspectives de futur?
Sí, de moment està dins dels límits que nosaltres esperàvem. Som conscients que
és una idea pionera, sorprenent. És una forma molt diferent de dir a la gent
que pague, és normal que en un primer moment cause un poc de desconcert perquè
la gent no ho acabe d’entendre. Però estem creixent en la mesura que volem
créixer i, a més a més, estem incrementant, és a dir, cada més augmentem el
nombre de gent que s’havia apuntat el mes anterior. Està creixent de manera
exponencial, i això és bo.
No
és el tema principal, però sí, hi ha tota una sèrie de beneficis. Però
nosaltres el que volem sobretot és que la gent tinga clar que pagar per+VilaWeb és
un compromís personal, ja que nosaltres pensem que la informació que oferim
l’ha de tindre com més gent millor, perquè el periodisme és un servei social i
limitar-lo no ho considerem correcte. Per tant, no podem donar informació
diferent a qui paga o a qui no paga, va en contra de la nostra manera
d’entendre el periodisme. El que sí que fem és que la gent que forma part de +VilaWeb rep
cada dia un correu on li expliquem què estem fent i quins són els temes que per
a nosaltres són importants i per tant estem seguint; una vegada al mes rep una
revista que recapitula el millor del mes, i hi ha tota una sèrie de
funcionalitats que són diferents i especials per a ells. Però la informació,
que és la mare dels ous, és igual per a tots.
Des
de la seua experiència, vostè que va començar en el periodisme quan encara
Internet no havia creat el terratrèmol en què ara vivim, com veu el futur del
periodisme?
Jo
hi vaig començar al periodisme i no hi havia ordinadors a les redaccions,
teníem una cosa que es deia màquina d’escriure. Jo pense que el futur del
periodisme està sobretot en els mòbils i en les xarxes socials. Però és un
futur que jo no acabe de saber com serà… molt diferent del que nosaltres tenim,
probablement un futur on el valor clau que l’hem donat nosaltres a la redacció,
no serà tan clau, sinó que tindrà un paper més secundari, on el periodista
individual serà més fort i, segurament, tindrà més importància que el mitjà. La
mobilitat, d’açò sí estic completament segur, mòbils, pissarres, o el que inventen,
serà la peça clau de tot.
Al
cal i a la fi està parlant d’un futur estretament vincular a Internet.
S’atreviria a apostar pel paper?
No. El
paper té futur, però no diari. Un exemple el trobem a França on ara hi ha
una fórmula nova molt interessant de revistes que publiquen només dos números a
l’any, un producte molt ben maquetat, molt bonic i que tens ganes de tindre,
quasi quasi, com a objecte. Aquests tipus de productes tenen molt de futur,
però el paper com a plataforma de notícies diàries, no.
